CARA (FER BONA ___) loc.

Tenir l'aire alegre, fer bon acolliment.

"... mes en per tostemps que ton senyor e marit vindra en casa lo vulles acullir graciosament, dient ab cara alegra e rient: -Senyor meu, ben siats vos vengut, -e tostemps que ell parlara ab tu vulles fer bona cara e alegra."
Consell de bones doctrines que una reina de França donà a una filla sua MS. Acadèmia de Bones Lletres

"Perque no feu a Curial tanta festa ne tan bona cara com solia, en manera que no s acostaven a Curial, lo qual molt trist anava, sino homens desfavorits..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 141